LLEI ÒMNIBUS BY CMSSRT

Participa i presenta les teves al·legacions a l’aprovació de la Llei Òmnibus

Aquí teniu un model formal d’al.legació a la Llei Òmnibus.
La data límit per a lliurar-la és el 20 de juny.
Podeu fer-ho en persona al Gabinet Jurídic de la Generalitat (c/Jaume I, 2-4, 08002 Barcelona)
o via correu electrònic: gbjuridic.presidencia@gencat.cat

Al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de Simplificació, d’Agilitat i Reestructuració Administrativa
i de Promoció de l’Activitat Econòmica.

El sotasignant, [...], amb DNI [...] i domicili a efectes de notificació a [...]


EXPOSA

Que l’1 de juny de 2011 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’Edicte de 26 de maig per al qual se sotmetia a informació pública l’Avantprojecte de Llei de Simplificació, d’Agilitat i Reestructuració Administrativa i de Promoció de l’Activitat Econòmica, sotmetent-lo a informació pública per un termini de set dies hàbils des del dia següent a la seva publicació.

Que el citat termini de set dies hàbils va ser ampliat fins el 20 de juny mitjançant Edicte publicat al DOGC el 8 de juny de 2011.

Que dins del citat termini procedeixo a formular les presents al·legacions i/o consideracions abans de l’aprovació de l’Avantprojecte de Llei de Simplificació, d’Agilitat i Reestructuració Administrativa i de Promoció de l’Activitat Econòmica, tenint en compte el gran impacte que tindria, en cas de ser aprovat, sobre la ciutadania catalana.

AL·LEGACIONS I/O CONSIDERACIONS

1.Al·legacions i/o consideracions generals.

D’acord amb el Preàmbul, els objectius d’aquest Avantprojecte són “l’aprimament de la legislació, facilitar la competitivitat i productivitat en l’àmbit econòmic, la racionalització administrativa i, finalment, donar cabuda a aquelles iniciatives legislatives que preveuen limitades modificacions en el seu articulat”.

No obstant això, quan s’analitza el text de l’Avantprojecte, es posa de manifest que, darrera d’aquesta simplificació i millora de la competitivitat, s’encobreixen reformes que afecten greument aspectes com la protecció del medi ambient, la cultura i el dret universal a la salut.

Aquestes modificacions, de les quals es desprèn una clara voluntat privatitzadora de serveis públics, desprotecció del medi ambient en benefici de lobbies empresarials o “l’empresarialització” de la cultura, no es troben justificades en la Memòria que acompanya l’Avantprojecte, cridanerament breu (7 pàgines) per justificar la necessitat d’una norma tan extensa i amb conseqüències tan importants per a la ciutadania.

En tot cas, aquesta part considera que cap motiu de simplificació o millora de la competitivitat pot passar per sobre de drets fonamentals i principis rectors contemplats a la Constitució, com ara el dret al medi ambient (article 45) o el dret universal a la salut.

En resum, aquest Avantprojecte va molt més enllà dels objectius i finalitats expressades en el seu Preàmbul i en la Memòria preliminar, i suposa, de fet, un retrocés per a tota la societat catalana, mentre que restringeix la protecció medi ambiental, el dret universal a la salut i les garanties de gestió neutral de la cultura.

L’estructura de l’Avantprojecte de Llei en tres Títols (Simplificació, Agilitat i Reestructuracions administratives, i Promoció Econòmica) manquen de sentit, ja que moltes de les reformes normatives repartides sota cadascun d’aquests títols no té relació amb l’apartat en el qual s’inclouen.

2. Al·legacions i/o consideracions particulars.

2.1 En relació a les reformes que a continuació es detallen, en matèria Medi ambiental, aquesta part considera que la seva necessitat no està degudament justificada, per la qual cosa se’n sol·licita la supressió del text d’Avantprojecte:

Modificació de la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus (Secció 1ª, Títol III).
Modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat per Decret legislatiu 2/2008 de 15 de abril (Secció 4ª, Títol III).
Modificació del Decret Legislatiu 1/2009, pel qual se aprova el Text de la Llei reguladora de residus (Secció 5ª, Títol III).
Modificació de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (Secció 6ª, Títol III).
Modificació DE LA Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals (Secció 7ª, Títol III).

2.2 L’article 3 del projecte, relatiu a la Llei 9/1995 de 27 de juliol, i que permet l’accés motoritzat al medi natural és un clar atemptat contra el dret de les persones a gaudir d’un àmbit natural lliure de contaminació acústica i atmosfèrica, per la qual cosa se’n sol·licita la supressió del text d’Avantprojecte.

2.3 En relació a les reformes que a continuació es detallen, en matèria de Sanitat, se’n sol·licita la supressió del text d’Avantprojecte:

Article 220: Consolida la presència de representació empresarial al consell de direcció del servei Català de la Salut i als Consells territorials perpetuant l’actual situació de conflicte de interessos que representa mantenir als Consells a persones que tenen interessos econòmics sobre empreses que poden ser contractades per la prestació de serveis.

Article 223: Introdueix la possibilitat de l’ús i gestió dels bens (propietat pública) del Institut Català de la Salut per tercers i amb finalitat de lucre, quan encara no tenim excedents en prestació sanitària al contrari tenim dèficits i necessitats cada cop més importants especialment en una situació de crisi.

Articles 260, 272 i 273: que posen fins a 1 milió d’euros el límit perquè no calgui la ratificació dels acords, per els organismes superiors en el cas de convenis o concertacions, construcció i remodelació i adquisicions d’equipaments mèdics o altres. Aquesta ampliació de les despeses lliures de ratificació dificulta la transparència i control eficient de la gestió tan necessària en moments de crisi.

Article 305: que reconeix l’òrgan central de Participació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya però no reconeix els serveis regionals que fins ara eren dotats amb personal i recursos per a les activitats de salut pública del territori i que a partir d’ara “s’articularan” per mitjà dels sectors sanitaris i sense cap referència a la seva dotació.

Article 329: Que nega assistència sanitària a càrrec del Servei català de la Salut a les persones empadronades a qualsevol municipi de Catalunya per menys de 6 mesos en contradicció amb el dret a la protecció de la salut que reconeix l’article 43 de la Constitució Espanyola.

2.4 En relació a les reformes que a continuació es detallen, en matèria de Cultura, se’n sol·licita la supressió del text d’Avantprojecte:

Retirada dels articles 235, 236, 237, 238, 239, 240, 241, 242 i 243 relatius al nou Institut Català de la Creació i les Empreses Culturals.
Retirada dels articles 348, 349, 350, 351, 352, 353, 354, 355, 356 relatius al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Retirada dels articles 357, 358, 359, 360, relatius a la Institució de les Lletres Catalanes.
Retirada de les Disposicions Addicionals: Segona (ICCEC), Desena (CoNCA) i Onzena (CoNCA i ILLC).
Retirada de les Disposicions Transitòries apartat 3 de la Primera, Quarta, Cinquena.
Retirada de les Disposicions Derogatòries: 1, 5, 11, 12 de la Primera. 12 i 16 de la Segona.

En la redacció de l’avantprojecte de llei, el govern de la Generalitat de Catalunya no ha consultat a les organitzacions i col.lectius dels artistes, creadors i gestors, és a dir, amb les persones especialment interessades i afectades per les polítiques culturals.

De la mateixa manera, el govern no ha consultat amb les institucions artístiques i culturals del país. No ha consultat ni amb el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ni amb la Institució de les Lletres Catalanes. Sembla que no ha consultat a les altres forces polítiques ni amb els seus grups parlamentaris.

Amb aquest procediment, el govern de la Generalitat ha trencat amb la llarga dinàmica de debats, consultes, negociacions i consens sobre el model de gestió de les polítiques culturals a Catalunya.

Sobre el model del Consell de les Arts: La instauració d’un Consell de les Arts a Catalunya és una demanda històrica del món de la cultura. L’any 2003, les associacions professionals dels diferents estaments artístics es van constituir en la “Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts”. Poc després, la Generalitat de Catalunya va nomenar a Josep Maria Bricall com a comissionat per a la redacció d’un informe sobre les futures funcions i característiques d’aquest nou organisme que va servir de base per a la redacció de la llei. El juny de 2006, el conseller Ferran Mascarell va pactar amb la Plataforma de la Cultura el projecte de llei que va lliurar al Parlament. La convocatòria anticipada d’eleccions va fer decaure el projecte de llei però va ser recuperat i inicià un tràmit parlamentari que va culminar el 7 de maig de 2008 amb l’aprovació de la Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

El Consell de les Arts representa un canvi de model de la gestió dels recursos públics de suport a les arts. Es considera que, a determinats àmbits (els mitjans de comunicació de titularitat pública, la Universitat i al suport a les Arts) han d’estar protegits de la ingerència dels governs per evitar el dirigisme, el seu l’ús partidista o propagandístic.

La seva principal funció executiva és convocar i resoldre els ajuts econòmics al suport de les Arts. El Consell de les Arts és el garant de la llibertat d’expressió i creació doncs les seves decisions es basen –exclusivament- en criteris artístics i no pas per afinitats polítiques o ideològiques.

La seva segona gran funció és la de col·laborar amb el govern en la definició de les polítiques culturals i fer-ne un seguiment crític i independent. Vetllar per la independència en l’aplicació de les polítiques culturals a mig i llarg termini amb un horitzó més llunyà que les conteses electorals.

En tercer lloc, el Consell de les Arts ha de ser l’advocat de les arts i dels artistes i altres agents professionals de les Arts, ha de posar valor al seu treball i l’aportació social i econòmica que se’n deriva. La seva desaparició representa un greu retrocés cap a antigues i anacròniques formules despòtiques de política cultural que volíem veure superades.

Sobre l’objecte del nou Institut Català de la Creació i Empreses Culturals: L’avantprojecte de llei estableix que les actuals competències executives del CoNCA seran assumides per un refundat ICIC que passa a nomenar-se Institut Català de Creació i Empreses Culturals ICCEC. L’objecte del qual, segon el seu article 2, apartat 1) serà: impulsar el desenvolupament de les empreses culturals, ja siguin persones físiques o jurídiques, i fomentar el consum cultural així com l’ampliació de mercats per a la cultura catalana. A l’apartat 2 de l’esmentat article 2, es diu:. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per empreses culturals les persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, la distribució o la comercialització de productes culturals incorporats a qualsevol mena de suport, i també les dedicades a la producció, la distribució o la comercialització d’espectacles en viu. S’inclouen dins d’aquest concepte les persones físiques que exerceixen una activitat econòmica de creació artística o cultural.

Aquesta concepció de l’artista/creador com a una empresa cultural assimila la creació a una mera activitat econòmica que, en cas de no recuperar les inversions ni generar beneficis no tindria –per aquella lògica economicista - cap mena de viabilitat ni perspectiva.

Assimilar el concepte d’artista/creador només a una empresa cultural és assimilar la creació a l’entreteniment comercial. Es desactivar la capacitat crítica, qüestionada, emancipadora, de recerca i innovació consubstancial a l’activitat creadora i artística. La concepció neolliberal que inspira l’avantprojecte abandona la viabilitat de la producció artística al mandat dels mercats, a la seva capacitat per absorbir la producció cultural i convertir-la en mera mercaderia banal, en un èxit comercial.

2.5 En relació a les reformes que a continuació es detallen, en matèria de Serveis Socials, se’n sol·licita la supressió del text d’Avantprojecte dels articles: 128, 129, 130, 131, 132, 143, 144, 145, 146, 147 i 148

Aquests articles causen una reducció de potestat legislativa de les entitats locals per prendre decisions, una promoció de la iniciativa privada i un reducció d’ajudes a les persones que ho necessiten en un moment determinat de la seva vida; com a famílies senceres, a la gent gran, als joves i nens (que representen el nostre futur) a les institucions que protegeixen menors, a les que protegeixen les dones, i a les que gestionen adopcions.

D’acord amb tot el que s’ha exposat, aquesta part:

SOL·LICITA

Primer.- Que es tingui per presentat i admès a tràmit el present escrit, procedint a retirar el present Avantprojecte de Llei.

Segon.- En cas que es desestimi la sol·licitud anterior, aquesta part sol·licita que s’eliminin de l’Avantprojecte totes les reformes proposades que afecten al Medi Ambient, Sanitat, Serveis Socials i Cultura, i en particular les indicades a l’al·legació 2.1; 2.2; 2.3 ; 2.4 i 2.5


Gabinet Jurídic de la Generalitat
Jaume I, 2-4
08002 Barcelona

Signat: