AQUESTA SETMANA!!!! FROM MADRID...

Del 7 al 11 de novembre
La Cia. El Canto de la Cabra (Madrid) presenta
13 AÑOS SIN ACEITUNAS
(Performance en castellà)

Aquesta vegada no hi ha globus blancs
ni pianos amb rodes

ni dones obertes de cames

ni flams estampats contra la paret.


El niu d'oreneta el vam trobar per casualitat, tota la resta va venir després: la bombona de butà, la parcel·la a la lluna, el decapower, els retrats de la primera comunió… Després, la lletra d'una cançó que diu: no vagis a enganyar-me, digues la veritat, digues lo just… I després, la lletra d'una altra cançó que diu: em desprenc dels dies sense aire, del mal de panxa, dels ous sense rovell dins. Em desprenc del meu desig de morir, del meu desig d'agradar, del meu desig de matar. Tanco les parpelles i estic en pau. Deixo de banda els meus dolors, deixo de banda els meus rancors. Tanco les parpelles i estic en pau.

El canto de la Cabra: intencions artístiques
Elisa Gávez i Juan Úbeda (El Canto de la Cabra)

És a partir del 2002, amb la trajectòria de deu anys de treball comú, quan iniciem una nova etapa assumint l'autoria total de les nostres creacions i apostant plenament per una línia no convencional. Escollim explicar des de nosaltres i concebre la creació escènica com un acte total, formar part d'aquest acte i tenir amb els espectadors una experiència real i poètica, íntima i social. Explicar des de nosaltres, des del més íntim, el més ocult i desconegut, des de les nostres pròpies contradiccions i, des d'aquí, poder abocar-nos a les contradiccions del moment actual i de la societat en la que estem immersos.

En escena no intentem mostrar una representació de la realitat amb més o menys teatralitat, si no un fet escènic real en sí mateix.

Els actors no interpretem un personatge concret, som persones que accionem i executem amb les nostres pròpies màscares i contradiccions. La trama, com en la pròpia vida, no existeix com a tal i la línia argumental no aparereix ni única, ni clara, ni definida. Un minut són seixanta segons, no existeixen les elipsis, ni els talls, ni el pas del temps figurat. Succeeix el mateix amb l'espai escènic que no és una habitació, un castell, un bosc o un desert, és el que és: un espai escènic. Els espectadors no són una massa invisible a la que entretenir durant més d'una hora i que s'asseuen a la zona fosca. La seva existència és real i formen part, com a espectadors, de l'escena.

EL TANTARANTANA ES TRANSFORMA

Per materialitzar tot l'exposat anteriorment, us informem que la sala del Tantarantana es modificarà durant les representacions de Trece Años sin aceitunas, ja que el públic s'asseurà en unes cadires no numerades damunt l'escenari. Desapareix, doncs, el pati de butaques.

Com ja deveu d'imaginar, l'aforament passarà de 145 localitats (el nombre de butaques de la platea) a unes escasses 50, pel que us recomanem més que mai que reserveu amb anterioritat al 93 441 70 22.

Us atreviu a formar part directa de l'acte escènic a Trece Años sin Aceitunas??

Trece años sin aceitunas està programat dins el [2+6+2] III CICLE DE TEATRE FÍSIC, DANSA I PERFORMANCE i del 5º Circuito de la Red de Teatros Alternativos